Destacada

Impuls de la lectura

“Si a prop de la biblioteca teniu un jardí, no us faltarà res”.


“Si hortum in bibliotheca habes, nihil deerit”
Ciceró, Ad familiares, IX, 4 (a Varró).

Estrenem curs i estrenem projecte: el Pla d’impuls a la lectura de l’INS Albéniz.

No és pas la primera vegada que concebem i dissenyem una proposta per dinamitzar l’hàbit lector al centre. Però és enguany que farem la temptativa d’implementar-lo a tots els nivells d’ESO.

Som conscients que caldrà polir arestes i adaptar-nos a allò que reclamin les circumstàncies. Tanmateix, emprenem el viatge forts del convenciment que la comprensió i el gaudi de la lectura ens ha de fer a tots més dignes, més generosos, més humans. Que així sigui!

“Tens set dies!” de Lolita Bosch

Lolita Bosch (Barcelona, 1970) és una escriptora catalana. És llicenciada en filosofia per la Universitat de Barcelona i té un postgrau en lletres de la Universidad Nacional Autónoma de México. Escriu alhora en català i en castellà, i la seva obra ha estat traduïda al polonès i a l’alemany. També fa literatura infantil i juvenil. Ha viscut a Albons (Baix Empordà), als Estats Units, l’Índia i, durant deu anys, a la Ciutat de Mèxic.

Entre la seva extensa obra destaquen els llibres següents: Elisa Kiseljak (Barcelona: La Campana, 2005); La persona que fuimos (Barcelona: Mondadori, 2006) / Qui vam ser (Barcelona: Empúries, 2006 – Premi Talent FNAC); Hecho en México (Barcelona: Mondadori, 2007); La família del meu pare (Barcelona: Empúries, 2008) / La familia de mi padre (Barcelona: Mondadori, 2008) i La ràbia (2016), novel·la que va rebre el premi Roc Boronat.

El llibre que he llegit és una novel·la de literatura juvenil publicada el març de l’any 2006.

COMENTARI DE TENS SET DIES!

Tens set dies! és un llibre que explica la vida de la Irene. Un dia la Irene ha d’agafar el tren però arriba tard. Llavors va haver d’agafar l’últim tren que sortia, i es trobà que sortia molt tard. Era de nit i la Irene s’estava a l’estació esperant. Finalment va arribar el seu tren i va pujar-hi. Tenia molta son, estava a punt de quedar-se adormida, quan va aparèixer en Mohamed. Li va dir que tenia set dies per salvar el món secret que vivia amagat dins del nostre. Ella no podia parar de pensar en el que li havia dit en Mohamed.

Una nit la Irene se’n va anar a dormir, i al matí, a l’hora d’anar a l’escola, no podia aixecar-se i no parava de parlar adormida: estava delirant. La mare va portar-la al metge i la Irene seguia adormida i parlant alhora. Llavors en Mohamed es va fer passar per metge per fer pensar als seus pares que la Irene estava hipnotitzada.

A la fi la Irene aconsegueix aixecar-se i llavors venen a visitar-la els seus amics. També havia vingut la Yacine, una noia nouvinguda que li cau malament. Quan la Irene parla sobre el Mohamed amb els seus amics, la Yacine li diu que és el seu germà i li explica la història de com el seu germà va arribar a la ciutat. Llavors li diu que l’havia estat buscant durant molts anys. Al final la Irene i la Yacine es fan amigues i la Irene aconsegueix salvar el món secret i acaba sent-ne la reina.

COMENTARI PERSONAL

El llibre està bastant bé, m’ha agradat força. El que més m’ha agradat de la novel·la ha sigut quan la Yacine li ha contat la història del seu germà. M’ha agradat aquesta part perquè li explica la història del seu germà com a príncep del món secret, que és més divertit que el món real. És més divertit perquè passen coses que al món real no passarien, com per exemple que el príncep (en Mohamed) ha d’anar-se’n del món secret per buscar a l’escollit (la Irene) per a que l’ajudés a salvar el món secret.

Mar M. 1D 7u7

“No em ratllis. 91 microrelats”, de Flavia Company (Cruïlla, 2013)

  

Flavia Company va néixer el 27 de setembre del 1963 a l’Argentina. Al 1990 es va traslladar a Sant Carles de la Ràpita i a partir del 1995 va començar a viure entre Barcelona i Sant Carles.

Company és escriptora, periodista, traductora, guionista i poeta. Ha treballat de crítica literària, professora de treballs literaris i de presentadora de televisió (BTV), però destaca per la seva trajectòria literària. Com a escriptora treballa l’assaig, el conte, la prosa poètica i la novel·la.

Aquest llibre de relats breus l’he trobat molt peculiar, sobretot perquè totes les històries que inclou no podem dir que estiguin connectades, sinó que quan et presenten un personatge per primer cop, després, en el següent, el personatge segueix present només en dos relats seguits i així successivament, però quan ja portes una estona llegint un relat torna a aparèixer el personatge amb els seus amics.

La forma de desenvolupar els personatges que té Flavia Company és entenedora i el registre que utilitza és informal . Trobo que és un llibre molt recomanable per als lectors que tenen un bon lèxic perquè, depèn del relat, empra paraules difícils i per aquesta raó seria millor que el llegeixin les noies i els nois que tenen un vocabulari més ric

Un dels relats que més destacaria seria ” Un dinar compromès”. Tracta sobre en Robert que és el nòvio de la Clara i té un sopar amb la seva família. En Robert es posa molt nerviós perquè ha arribat el dia que els pares de la Clara el coneixeran. Per sopar hi han ous durs i a en Robert no li agraden, però no vol ser maleducat i no diu res. En Robert deixa el seu ou a la cadira del costat i quan arriba el pare de la Clara s’asseu al damunt de l’ou que li queda esclafat al cul.

En cada relat l’autora, de fet, dona sentit a la cèlebre frase del filòsof vienès Ludwig Wittgenstein: «Els límits del meu llenguatge signifiquen els límits del meu món». Per il·lustrar aquesta idea ha destacat una frase feta sota el títol de cada relat. Així mateix la majoria de relats l’acompanyen unes il·lustracions de la dibuixant Luci Gutiérrez. Són unes il·lustracions figurades molt originals que posen en clar el sentit de les frases fetes.

Lucía León, 1C1

“L’home invisible”, de H. G. Wells (Castellnou, 2010). Adaptació de José Aranda.

H. G. Wells és l’autor del llibre L’home invisible. El seu nom complet era Herbert George Wells i va néixer el 21 setembre del 1866 a Bromley, Kent, Anglaterra, i va morir el 13 d’agost de 1946 (als 79 anys) a Londres, Anglaterra. Entre la seva obra destaquen novel·les com La màquina del temps, La guerra dels mons, L’illa del doctor Moreau, Els primers homes a la Lluna, El país dels cecs, L’habitació vermella, etc…

L’home invisible és un llibre del gènere de misteri i és molt recomanable per als lectors joves.

La història gira al voltant d’un home anomenat Griffin que arriba a un petit poble i s’estatja en un hostal. Aquest home enigmàtic arriba tot cobert, ocultant la seva identitat i la gent comença a malpensar d’ell. La gent de l’hostal finalment descobreix el gran secret que amaga en Griffin, s’escampa per tot el poble i la gent comença a tenir-li por.

El secret que amaga és que és invisible i com que té aquest avantatge pot cometre malvestats. La gent es torna boja per atrapar-lo i el que fa en Griffin és fugir. Al sortir del petit poble es troba un home dormint sota un arbre. En Griffin s’havia deixat els seus llibres i materials científics a l’hostal i li demana a l’home (que es diu Marvel) que si us plau vagi a buscar-los. En Marvel s’hi nega però en Griffin l’amenaça amb que si no hi va el matarà i que si el delata li passarà el mateix.

Finalment en Marvel, en comptes d’anar a buscar els materials, es dirigeix a un bar i acaba delatant-lo. Cinc minuts després en Griffin, que desconfia d’en Marvel, va a buscar-lo. Troba a en Marvel i la gent del bar s’espanta en veure que les portes s’obren soles, però en Marvel ja sap que qui acaba d’irrompre és en Griffin. L’amo del bar treu una pistola d’un calaix i li dispara encertant la bala. Griffin rep un tret a l’espatlla i decideix que com que ningú no el vol ajudar, anirà tot sol a cercar els seus materials. Quan en Griffin, malferit, va arribar a l’hostal la gent va sentir un soroll i van veure que de sobte s’obrien les portes. Ells ja sabien qui era,van treure una arma i van disparar en aquella direcció. En Griffin es va estirar al terra i la gent va entrebancar-se amb ell, tothom va llençar-se-li per immobilitzar-lo i li van disparar. Finalment, uns segons després, el seu cos mort es va anar fent visible i d’aquí aquesta descripció: estava despullat i envoltat per un bassal de sang. Era ros amb ulls blaus i bastant alt. Així va acabar la vida d’aquesta persona que durant un temps va ser invisible per a tothom.

Aquest llibre té un registre assequible per als nens i lectors joves i és molt entenedor. Tampoc és gaire llarg i el trobo atraient per als nois i noies a qui els hi agradi la ciència-ficció. La història és entretinguda perquè quan la vas llegint vols seguir i al final acabes llegint-te’l sencer. En definitiva és un llibre absorbent i molt recomanable de l’autor que deia que “la nostra vertadera nacionalitat és la humana”.

Pau Muñoz, 1C1

“L’ home invisible” de H. G. Wells (Castellnou, 2010). Adaptació de José Aranda.

H. G. Wells va néixer el 21 de setembre de 1866 a Londres al barri de Bromley i va morir el 13 d’agost de 1946.

Va ser un escriptor anglès molt conegut per alguns dels seus llibres com La guerra dels mons, La màquina del temps i L’illa del doctor Moreau.

L’home invisible, probablement la seva obra més cèlebre, de la qual se n’han fet un gran nombre d’adaptacions cinematogràfiques, és un llibre que pertany al gènere de misteri i ciència ficció.

La novel·la tracta sobre un home de 22 anys que al acabar els seus estudis de medicina va decidir estudiar física. De sobte va tenir curiositat per fer que la sang no tingués color. Arran d’aquesta idea, va preparar un líquid que no només eliminava el color de la sang, sinó que també tornava invisible a qui se’l begués.

Ja que havia inventat la invisibilitat, ara volia tornar a ser visible, perquè això de semblar que no existeixes no li agradava; ho aconseguirà?

Aquest llibre l’he trobat força interessant pel fet que tracta la invisibilitat. Destacaria el capítol 9 en el que Griffin explica a un company de la universitat com es va tornar invisible.

La història m’ha recordat la novel·la Oliver Twist, de Charles Dickens, perquè l’època que jo m’imagino en què transcorre la història em recorda molt i té certes similituds amb l’Anglaterra victoriana de les històries de Dickens.

Jo recomano el llibre a les persones curioses i amb ganes de llegir perquè és una història fantàstica i original on Wells demostra tenir una gran imaginació.

Cloe Arqué, 1C1

CLUB DE LECTURA: “LA MÚSICA PERDUDA”, DE PEP ALBANELL

Josep Albanell i Tortades (Vic, 25 de desembre de 1945) és un escriptor català amb una abundant i variada producció literària. Ha escrit poesia, narrativa i assaig, però principalment teatre (destacant en teatre infantil i juvenil). 

Aquesta novel·la breu transcorre durant la Primera Guerra Mundial i és un llibre trist. Al començament narra que a un pianista de fama, d’un país indeterminat, li explota una bomba al entrar a casa seva. L’explosió el deixa cec i sense memòria.

Després conta que un domador de circ s’empobreix perquè ja no es pot guanyar la vida amb el seu lleó, vellet i en els ossos. Els seus companys de feina l’abandonen. Just aleshores una nena es fica a la gàbia del lleó tot buscant un lloc on dormir.

A mesura que passa el temps es va formant una gran amistat entre el gran felí i la nena. El domador, amb el lleó i la nena, va fins al poble del pianista cec per poder guanyar una mica de diners. Aleshores el cec escolta el domador cridar: «veniu, veniu, i podreu veure un lleó en viu!». Llavors s’acosta a la finestra i veu una nena que li sembla familiar. Però com que ell no recordava res per culpa de la bomba, li va cridar: «escolta, nena, vine un moment».

Ell encara no ho sabia però era la seva neboda Heline. Van estar parlant una estona i la nena li va explicar que ella, de petita, va perdre el seu tiet per culpa d’una bomba. En aquell moment, emocionat, ell va saltar cridant; «Heline!». Ella també es va adonar que ell era el seu tiet. Però de sobte van escoltar una sirena i tothom va començar a cridar, es van ficar sota terra i s’hi van resguardar.

Quan finalment van sortir, la nena va mirar la gàbia destruïda i va veure al seu amic mort. Així s’acaba La Música Perduda.

OPINIÓ DEL LECTOR

Per mi aquest llibre és molt trist, però trobo que és un llibre bo de llegir-lo, perquè et fa prendre consciència de quant de mal van fer les guerres a les persones innocents.

L’autor no descriu gaire els personatges i això m’hagués agradat més, perquè aleshores segurementt m’hauria ficat millor en la història que narra l’autor.

Mario Font Montes, 1C1

Create your website at WordPress.com
Get started