Josep Albanell i Tortades (Vic, 25 de desembre de 1945) és un escriptor català amb una abundant i variada producció literària. Ha escrit poesia, narrativa i assaig, però principalment teatre (destacant en teatre infantil i juvenil).
Aquesta novel·la breu transcorre durant la Primera Guerra Mundial i és un llibre trist. Al començament narra que a un pianista de fama, d’un país indeterminat, li explota una bomba al entrar a casa seva. L’explosió el deixa cec i sense memòria.
Després conta que un domador de circ s’empobreix perquè ja no es pot guanyar la vida amb el seu lleó, vellet i en els ossos. Els seus companys de feina l’abandonen. Just aleshores una nena es fica a la gàbia del lleó tot buscant un lloc on dormir.
A mesura que passa el temps es va formant una gran amistat entre el gran felí i la nena. El domador, amb el lleó i la nena, va fins al poble del pianista cec per poder guanyar una mica de diners. Aleshores el cec escolta el domador cridar: «veniu, veniu, i podreu veure un lleó en viu!». Llavors s’acosta a la finestra i veu una nena que li sembla familiar. Però com que ell no recordava res per culpa de la bomba, li va cridar: «escolta, nena, vine un moment».
Ell encara no ho sabia però era la seva neboda Heline. Van estar parlant una estona i la nena li va explicar que ella, de petita, va perdre el seu tiet per culpa d’una bomba. En aquell moment, emocionat, ell va saltar cridant; «Heline!». Ella també es va adonar que ell era el seu tiet. Però de sobte van escoltar una sirena i tothom va començar a cridar, es van ficar sota terra i s’hi van resguardar.
Quan finalment van sortir, la nena va mirar la gàbia destruïda i va veure al seu amic mort. Així s’acaba La Música Perduda.
OPINIÓ DEL LECTOR
Per mi aquest llibre és molt trist, però trobo que és un llibre bo de llegir-lo, perquè et fa prendre consciència de quant de mal van fer les guerres a les persones innocents.
L’autor no descriu gaire els personatges i això m’hagués agradat més, perquè aleshores segurementt m’hauria ficat millor en la història que narra l’autor.
Mario Font Montes, 1C1
